La meva experiència al teu servei
Sóc Àngels Córcoles, metgessa psicoterapeuta i coach transpersonal. Em dedico a ajudar les persones a refer la vida després d'una relació tòxica.
Vaig néixer en una família tòxica. M’emporto 14 i 11 anys amb els meus germans. Quan la meva mare ja no volia tenir més fills vaig aparèixer jo. En el meu embaràs va començar a presentar la síndrome de Menière (vertígens amb caiguda a terra) i sempre donava a entendre que estava malalta per culpa meva.
Quan has nascut en una família així aprens que per supervivència no pots expressar allò que sents ja que les teves necessitats emocionals seran qualificades de debilitats i et culparan de tot. Vaig tenir asma bronquial, al·lèrgies, èczemes i angines de repetició. L’èczema té a veure amb el contacte emocional i en el meu cas estava distorsionat i era dolorós.
Tant els meus pares com els meus germans em feien la vida impossible. Però volia estudiar medicina i havia d’aguantar.
En aquest context em vaig fer un nuvi nou anys més gran que jo. Necessitava una vàlvula d’escapament, però el que va passar va ser que aquesta persona era tan tòxica com la meva família
No vaig ser capaç de detectar-ho perquè era al que estava acostumada. A més, no tenia ningú que em digués que el que estava passant no era amor.
Volia deixar la relació però estava enganxada
Ell em manipulava de manera que no podia deixar-ho. Em sentia enganxada. Quan vaig acabar la carrera em vaig casar amb ell i vaig tenir dues filles, que ja són adultes.
Estava molt deprimida. Havia fet un esforç molt gran per acabar la carrera, però no em veia amb forces per fer el MIR.
Vaig estudiar psicoteràpia psicoanalítica. Vaig fer immumerables cursos, un postgrau de teràpia de parella i família, un postgrau de psicopatologia i els cursos del màster de psicoteràpia psicoanalítica.
Em vaig incorporar a grups de lectura de Freud, Klein i Kohut. Vaig fer tres psicoanàlisis personals, amb tres psicoanalistes diferents. En total 15 anys. I dues teràpies de parella.
Dues dècades d´experiència en psiquiatria infantil
Vaig treballar 20 anys a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, al servei de Psiquiatria Infantil del Centre Residencial El Garraf/Can Rubió. Allí vivien adolescents tutelats per la Generalitat amb patologia psiquiàtrica greu.
Estava al mig del camp, a prop de les vies del tren. A causa de moobing vaig emmalaltir i vaig deixar l’hospital. Aquí va acabar una etapa de la meva vida.
Sempre vaig compaginar la meva carrera amb el meu despatx professional on atenia parelles, famílies, adolescents i persones adultes.
A nivell personal em sentia malament. Seguia deprimida. Tenia atacs d’asma i èczemes als avantbraços i les mans, que em sortien coincidint amb les humiliacions rebudes, o edemes oculars, quan em resistia a veure el que estava passant.
Quan em vaig adonar del que estava passant, vaig deixar la relació. Una altra etapa concloïa.
Maltractament emocional
Anava explicant què em passava als meus companys i als meus psicoanalistes. Ningú no em va parlar que estava en una relació de maltractament emocional. A ningú no li va semblar gens estrany. Allò que jo explicava era interpretat com que jo era emocionalment feble.
Finalment, algú “per casualitat” em va suggerir el monòleg “No només fan mal els cops” de Pamela Palenciano, que us recomano encaridament. Dura una hora. No vaig parar de plorar.
A partir d’aquí vaig començar a estudiar la perversió narcisista (estructura de personalitat de la meva exparella i de la meva família) i vaig entendre què estava passant.
Què passa quan tens una parella perversa narcisista? Que et sents malament, però no pots reconèixer d’on et ve el malestar.
La travessia del desert
El primer any vaig estar molt trist. Trobava a faltar casa meva, la meva gossa i la vida que havia tingut fins aleshores. També em preguntava per què no m’havia anat abans.
Vaig transitar les meves pors: a no ser capaç de tirar endavant sola, a no ser capaç de refer la meva vida.
Això em va fer connectar amb les meves qualitats i les meves capacitats, fent-me més conscient, si és possible, que tot allò que m’havien estat dient tota la vida no era cert.
Igual que al desert hi va haver moments molt durs, en vaig tenir d’altres d’una gran bellesa. I un gran aprenentatge.
Vaig aprendre a relacionar-me amb mi d’una altra manera, pensant en mi, valorant allò que sentia, posant límits i deixant de voler agradar a les altres persones. Era jo qui m’havia d’acceptar, no pas la resta de la gent.
Ajudant altres persones
Vaig començar a rebre dones i alguns homes a la consulta en la mateixa situació. Algunes, com jo, havien anat a terapeutes i no s’havien sentit enteses. Ja m’havia adonat que aquesta problemàtica era desconeguda pels professionals psi, produint un efecte de retraumatització.
Em vaig titular com a coach transpersonal, vaig estudiar el tema a fons, vaig llegir infinitat de llibres, vaig veure un munt de vídeos, vaig recollir el que estava transitant i vaig observar els meus pacients.
Amb tot aquest aprenentatge adapti el meu coneixement i la meva tècnica per ajudar les persones a refer la vida després d’una relació tòxica.
El meu objectiu és ajudar totes les persones que es troben en una relació de parella tòxica a comptar amb eines per reconèixer i superar la seva situació. A mi m’hauria agradat tenir-ne a temps.
